Per tu, Anahí…

Aquest blog és per tu, ANAHÍ.

És el meu homenatge per tu, la meva filleta gran, una persona plena de llum que va compartir 29 anys amb nosaltres.

Els que avui som aquí seguim estimant-nos i estimant-te a cada moment de les nostres vides. Estàs eternament present al nostre caminar, i la teva llum ens acompanya. I així serà per sempre.

Francina

Este blog es para ti, ANAHÍ.

Es mi homenaje para ti, mi hija mayor, una persona llena de luz que compartió 29 años con nosotros.

Los que hoy estamos aquí seguimos amándonos y amándote cada momento de nuestras vidas. Estás eternamente presente en nuestro caminar, y tu luz nos acompaña. Y así será para siempre.

Francina

Anahí

L'Anahí i jo el dia que es va casar la Laura
L’Anahí i jo el dia que es va casar la Laura
L'Anahí a Tailàndia...
L’Anahí a Tailàndia…
L'Anahí a s'Estrop, Cap de Creus.
L’Anahí a s’Estrop, Cap de Creus.

6 comentarios en “Per tu, Anahí…”

  1. Miro les imatges d’una noia que mai vaig coneixer i se’m salten les llagrimes…. retalls de vida efimers, alegres vitals o sense importància es converteixen d’un dia per l’altre en un tresor, joies que perduraran generacions i generacions, instants que s’caronaran per sempre amb la mirada, com s’acarona la pell de la gent estimada que ens evolta…
    Com pot ser penso, que es el que em produeix aquesta pena? Segueixo mirant fotografías i videos i el meu cap no para de maquinar, de donar voltes als sentiments propis que em produeixen els sentiments que pots arribar a sentir tu Francina que estas vivint en primera persona la perdua d’una filla. Tot i que no soc mare, sento l’inimaginable dolor que aquesta pèrdua representa i se’m trenca el cor. Però després llegeixo els teus escrits…. i aquesta tristesa es fa petita i es transforma en una gran admiració i en el somni de voler ser com tu, tenir aquesta fortalesa treballada, obligada i admirable que fa que fins i tot, la gent aliena a la teva perdua ens sentim alleugerits i plens d’optimisme.
    Tota la meva admiració va per tu Francina i per la teva lliçó de vida tant envejable. Una forta abraçada i gràcies per aquest blog.

    Le gusta a 2 personas

    Responder

      2. La teva història -Francina- i de la teva filla Anahí, m’han frapat de forma inexplicable aquest migdia. Per casualitat, buscant una persona que conec de Balaguer, he anat estirant fils invisibles, d’allà he trobat una altra i una altra fins a arribar a la teva filla i sense conèixer-la -tot i que de vista segur- he començat a plorar sense consol, perquè m’he vist a mi, a les meves filles petites -per les quals pateixo tant com a mare perquè són l’amor més gran que es pot tenir-, he vist a la meva gran amiga que va marxar inesperadament ara fa 2 anys i mig -la mort de la qual no he superat-, he vist al meu home que va patir tant fa 3 anys que casi el perdem…
        Després de cop, quan encara estava en shock, m’has saludat després que sol•licités la teva amistat a Facebook (no l’utilitzo gaire) i ha sigut una connexió total. Estic tan emocionada avui que no he pogut fer res important, només abraçar les meves filles quan han arribat de l’escola i pensar que hem de viure cada dia com si fos l’últim i extreure’n el millor dels bons moments i dels dolents.
        Una gran abraçada i gràcies pel teu blog, és una joia, un regal per al record de tots aquells que enyorem i que perduren entre nosaltres.

        Le gusta a 1 persona

Deja un comentario